Dimecres 8 de maig a les 19:30 h, al Casal camarlenc. No hi havia prou cadires per tots els assistents, més de 200 persones. Quatre representants d’ENCE, un dels quals parlava el català, ens van rebre amablement just després de la seva reunió amb membres de l’ajuntament de Camarles. Alguns regidors es van quedar a escoltar a la nostra reunió, mentre que altres, com l’alcalde, no.

Ens van fer una bonica presentació sobre la seva empresa i com funciona el biogàs, junt amb un muntatge digital de la planta proposada de Camarles. Seria molt gran, amb 6 reactors, múltiples naus industrials i dos basses a l’aire lliure. Vam passar de seguida al torn de preguntes, les quals ens van indicar que contestarien amb total transparència i honestedat.

Abans de cap pregunta, però, vam entregar als representants un recull de notícies relacionades amb el respecte que té l’empresa ENCE pel medi ambient. Aquí les podeu trobar.

Tota la sansa de Catalunya

Per començar, els vam preguntar quanta sansa processarien a l’any. Ens van contestar amb un número molt impactant: 100.000 tones. Impacta perquè, segons els nostres càlculs, a tot Catalunya només es van produir unes 44.000 tones de sansa l’any 2022.* 

Ens van presentar amb una taula resum de la producció anual de Catalunya que – quina casualitat – només arribava a l’any 2021. Fins i tot excloent el 2022, es veia que alguns anys la xifra era menor o igual que 100.000. S’ha de tenir en compte també que ja existeixen empreses al país que tracten i valoritzen la sansa. No pot ser que tota la sansa de Catalunya acabi a aquesta planta.

A la província de Tarragona, la producció de sansa és encara més petita. El 2022, calculem que es van produir unes 29.000 tones. Tot i això, ens van afirmar que ja tenien contractes amb almàsseres de prop, sense donar un llistat d’aquestes.

L’acció d’ometre l’últim any que tenim dades, el 2022, malgrat que hagin extret les dades de la mateixa font que nosaltres, pareix un clar intent de desinformació. No van explicar què farien quan es queden sense, per molt que els ho vam preguntar dues vegades.

Van respondre que les dades del Ministeri no són fiables perquè només tenen en compte les cooperatives d’oli, però s’ha comprovat que aquestes dades provenen de l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA), procedent de les Declaracions de les almàsseres. Totes les almàsseres han de fer aquestes declaracions, fins i tot les denominades mòbils. No es limita a les cooperatives, com van al·legar.

* 73.788 tones ⋅ 60% (percentatge de sansa per kg d’olives) = 44.273. Després de més investigació, hem trobat que és més exacte un percentatge de 80%. Per tant, la producció de sansa de Catalunya del 2022 es troba al voltant de 59.000 tones, i a la província de Tarragona, 29.000 tones, i les nostres preocupacions encara són pertinents.

No emet absolutament res, però farà olor…

El representant d’ENCE va afirmar amb convicció que la seva planta de biogàs no emet res. Més tard, però, ens va ensenyar un mapa d’un estudi americà sobre les àrees d’impacte odorífic d’una planta de biogàs. Hi figuraven anells de color roig, groc i verd que s’estenien de la planta de manera regular. A partir de l’última línia verda no es notaria cap olor, ens va dir. 

Ja els vam informar que la topografia i meteorologia específiques del Pla del Bif no tenen res a veure amb el mapa que ens presentaven. Un mapa d’un terreny que pareixia pla, sense vent, i sense un barranc al costat, no ens va servir d’exemple convincent.

De totes maneres, així van admetre que faria olor. Però si una planta fa olor, és que emet alguna cosa, sigui partícules molt petites o compostos volàtils. La contaminació odorífera per si sola, independentment dels químics, ja és perjudicial per a la salut, tal com demostren múltiples estudis clínics. Un representant d’AMEVESABA va donar el seu testimoni sobre l’olor que desprèn la planta de la Galera. Els habitants d’aquella zona troben insuportable l’olor que arriba a Santa Bàrbara, Godall i Masdenverge. Està creant estats d’ansietat per la manca de qualitat de vida i per la desvaloració de les seves vivendes, fins al punt que alguns ja han marxat i molts s’estan plantejant de fer-ho. El tècnic mediambiental d’AMEVESABA va fer diverses preguntes tècniques que l’empresa no va contestar directament.

Una altra inconsistència es va presentar a l’hora de descriure els subproductes de la planta. Volen produir també aigües de reg, fertilitzant sòlid en pèl·lets i fertilitzant líquid. L’aigua de reg, ens van explicar, es depuraria i no contindria cap tipus de contaminant. Excepte que no seria apte pel consum humà.

Les nostres terres són la Sagrada Família

Els vam fer la pregunta clàssica: “Te la posaries al costat de casa teva?” 

Tots quatre van contestar afirmativament, però després del que ens van explicar sobre les olors i la quantitat de sansa que s’hauria de transportar, està en dubte si estaven sent del 100% sincers. Les 100.000 tones de sansa només es transportarien durant els mesos de funcionament de les almàsseres. Si un camió cisterna sol portar 20 tones, són 5.000 camions en total. Durant 4 mesos, serien 41 camions diàris d’entrada, i 41 de sortida. Això sense contar els camions pel transport de les aigües i el fertilitzant, que sí que necessitarien durant tot l’any,

A part de la contaminació lumínica, odorífera, acústica i vibracional que afecta a la salut i benestar de tant les persones com els animals que viuen de prop, aquest flux immens de trànsit ens aportaria contaminació atmosfèrica per partícules PM₁₀.

Ens van donar una resposta potser més honesta a la pregunta de “Posaries una planta com la teva a la Sagrada Família?”

Òbviament, no ho farien. Els vam deixar clar que per nosaltres, les nostres terres són la Sagrada Família.

Transparència i honestedat

Ens van dir que el biogàs consisteix en un 65% de metà, i la part sobrant és CO₂. La veritat és que el biogàs pot contenir contaminants com l’amoníac i el sulfur d’hidrogen. El biogàs produït a partir de la sansa, per exemple, conté sulfur d’hidrogen. 

Ens van dir que tenien un avantprojecte amb dibuixos tècnics, però que no el podíem veure. Haurem d’esperar a la fase d’exposició pública del tràmit de l’autorització ambiental integrada. Indiquen que encara no han fet la sol·licitud d’aquesta autorització.

Ens van dir que significava una inversió d’uns 30-35 milions d’euros, però a l’ajuntament els van dir 22 milions, i un milió d’impostos. Sabem que la part que en rebria l’ajuntament en concepte de taxes per la llicència d’obres majors que és del 3,75% de l’obra i no de la inversió total, de manera que seria una quantitat inferior. A més, una vegada en funcionament, estan exempts d’IAE al estar declarada d’activitat d’interès públic.

Ens van dir que per fer front als problemes inherents d’utilitzar només sansa per la digestió anaeròbica, farien servir sansa fresca… però només hi ha sansa fresca durant 4-5 mesos. Durant la resta de l’any, ens van explicar que farien servir sansa emmagatzemada. Com poden ser veritat les dos coses alhora?

Ens van dir que no posen les plantes de biogàs a menys de 3 km d’on viuen les persones, però hi ha més de vint residències que estan a menys de 500 m de la finca on la volen construir i centenars de persones que viuen i treballen en finques que es troben dins d’un radi de 3 km.

Ens van dir que “El concepte és bo – el problema és quan no es fan bé les coses. I nosaltres, el que intentem explicar, és que farem bé les coses.”

Ho van intentar explicar, però no ens van convèncer. No estan convidats a instal·lar una indústria química a la nostra muntanya, extraient el seu capital i deixant-nos amb la seva petjada per sempre. Els vam llegir un comunicat de part de l’Associació per la Defensa Ambiental de Camarles i els Lligallos, així expressant les raons perquè no estàvem convençuts. El podeu trobar aquí.

Al final, vam aixecar els cartells, les lones i les veus per donar-los un comiat memorable entre tots.

ADACILL agraeix l’assistència i les intervencions essencials dels grups ecologistes d’AMEVESABA, GEPEC i el Grup Verd, L’Omeda. Finalment, a totes les persones quedar hi van assistir i participar, us donem les gràcies de tot cor.