El passat divendres, dia 19 d’abril, vam celebrar dues reunions obertes al públic al Casal Camarlenc, amb la finalitat d’informar i dialogar sobre la proposada planta de biogàs. A la primera reunió, van participar els grups ecologistes GEPEC i el grup verd l’Omeda. A la segona, vam fer un resum per a totes les persones que no podien vindre a la primera, i van parlar representants d’AMEVESABA. Entre les dues reunions hi van assistir unes 130 persones, i esperem que aquest resum farà arribar la informació a moltes persones més. 

INTRODUCCIÓ

Una empresa que es diu Ence va tenir una reunió amb el nostre alcalde per parlar d’un futur projecte que volen instal·lar a Camarles. Es tracta d’una planta de biogàs, que processa la matèria orgànica (com ara purins, residus de depuradores i animals morts) i produeix un gas que s’injecta al gasoducte d’Enagas. La volen construir a la muntanya, a uns 4 km del poble. 

PERSPECTIVA DE GEPEC

Ximo Estellè, tècnic del grup GEPEC-EdC, expressa la posició del grup ecologista sobre la planta. La seva màxima preocupació és la ubicació de la planta proposada al Pla del Bif, ja que el consideren una zona amb riquesa ambiental i paisatgística que s’hauria de preservar. La construcció i l’operació d’una planta de biogàs en aquesta zona tindrien un impacte en la fauna. Per exemple, saben que és zona de caça d’aus rapinyaires protegides i en perill d’extinció, com l’Àliga cuabarrada. Des d’una perspectiva de sostenibilitat agrària, consideren que l’impuls de la transició energètica (que en Catalunya es vol que l’any 2050 hi hagi 80.000 ha dedicades a la producció d’energia renovable) no té en compte el fet que Catalunya no produeix suficient aliment per l’autoconsum. S’haurien d’ampliar les zones d’ús agrari, no reduir-les. A més, des d’un punt de vista urbanístic, consideren que el terreny on es vol construir la planta, que correspon a sòl de protecció territorial agrari i paisatgístic, s’hauria de preservar. Aquest tipus d’instal·lació s’hauria de construir en un sòl industrial, amb les comunicacions adequades, no en un sòl rústic.

PERSPECTIVA DEL GRUP VERD L’OMEDA

David Mauri, del grup verd l’Omeda, ens explica la seva posició en contra de la situació d’aquesta planta en un lloc rural que és hàbitat per moltes espècies. També remarca l’impacte que tindria la  gran dimensionalitat del projecte, que s’estima que seria molt més gran que la planta de la Galera (que té una extensió d’aprox. 14.800 m²). Consideren que hem de tenir en compte l’experiència dels veïns de Santa Bàrbara que van veure, en el cas de la planta de la Galera, com l’empresa va diversificar les matèries primeres per acabar tractant no només els residus que indicaven abans de la construcció de la instal·lació. També expressen la seva preocupació per la possible contaminació de l’aqüífer. Demanen a l’Ajuntament que busquin l’assessorament d’entitats externes per entendre les conseqüències de situar la planta en la ubicació indicada i que ho obrin a una consulta popular.

PERSPECTIVA D’AMEVESABA

Lluc Roig i Enrique Lange, dos representants de l’Associació Mediambiental Veïns de Santa Bàrbara (AMEVESABA), ens aconsellen a partir de la seva llarga lluita contra aquest tipus d’instal·lacions al territori del Montsià, com ara la planta de biogàs Biometagas, la planta de gestió de la sansa Biosansa Catsud, i la planta de compostatge Ecompost de l’Ebre. Aquestes empreses no s’instal·len en aquests  territoris perquè generem un excés de sansa ni purins. Ens expliquen que aquestes empreses fan estudis de poblacions per trobar zones amb pocs residents per km² i poca gent jove. Ja n’hi ha prou, no?

L’ús exclusiu de la sansa, fent referència a estudis de la UPC, no és factible: la sansa s’ha de mesclar amb purins. En primer lloc, l’empresa de Biometagas va indicar que només tractarien un tipus de residu, però van acabar incorporant tota classe de residus orgànics – fins i tot fangs de depuradores de Barcelona. També van indicar que aportaria molts de llocs de treball a la zona, però ara mateix a la planta de la Galera treballen tres persones.

 Les malalties que provoquen aquestes plantes són al llarg termini, i per molt que poguessin portar beneficis econòmics a curt plaç, els residents ho acabarem pagant amb la salut i la devaluació del poble. Ens recomanen mirar la rosa de vents, per saber quina direcció la llengua de la contaminació i les males olors farà cap. Les males olors sempre hi estan, al seu poble: olor a basura podrint, a putrefacció. El gas pesa, i seguiria el tram del barranc fins a arribar al nostre poble, fins i tot sense vent. Expliquen que en el seu cas, les estacions de mesura d’impacte mediambiental van donar valors ‘excel·lents’ – però que s’instal·laven més amunt i contravent de la planta. Sempre busquen maneres de fer que aquestes indústries tiren endavant mentre les persones ho acabem pagant.

Estem lluitant contra gegants, però no és impossible. Ens avisen que a Santa Bàrbara es va fer una consulta popular, en què va guanyar el ‘NO’, però com que no era no vinculant, no va significar res. Diuen que anéssim preparant al·legacions i que esperéssim trobar-nos en bufetades constants. Ens van donar exemples d’al·legacions i denúncies que havien presentat i les respostes surrealistes que havien rebut.

Camarles i Santa Bàrbara estem agermanades en aquesta lluita, però ho acabarem sent tots els pobles del territori si deixem una finestra oberta per a convertir-nos en el nucli de la indústria dels residus. A Camarles, tenim l’avantatge del temps, però hauríem de sumar forces entre tots i fer que l’Ajuntament, qui ens representa, ens defensi.

PERSPECTIVA NOSTRA

Quan nosaltres vam sentir els primers rumors, la setmana passada, ens vam posar a investigar. Tant a escala de casos reals de pobles que pateixen directament per les plantes que tenen a prop, com en l’àmbit de què diu l’actual recerca científica. Vam trobar molts d’estudis explicant els impactes negatius, i va començar a redactar una llista de la problemàtica que suposen aquestes instal·lacions: entre les males olors, els efectes en la salut i la qualitat de vida de les persones, l’impacte ambiental i la industrialització del món rural.

Per exemple: els treballadors i les persones que viuen a prop de les plantes de biogàs podrien estar exposats a diferents contaminants: micropartícules, diòxid de sofre, bacteris i fongs, endotoxines i compostos orgànics volàtils. La creació del biogàs es fa en reactors hermètics, però aquests contaminants s’emeten durant totes les fases d’abans i després de la digestió: el transport, descàrrega, manipulació de la biomassa, l’alimentació dels reactors i l’emmagatzematge del digestat, el residu del procés.

Un estudi demostra que viure a prop de centrals elèctriques de biomassa s’associa amb un major risc de patir malalties respiratòries i símptomes de salut com: al·lèrgia, erupció cutània, irritació ocular, tos, mal de gola i dificultat per respirar. S’ha trobat que les taxes de visites d’urgències respiratòries entre els residents a menys de 10 km de les plantes similars eren significativament més altes.

Les males olors, produïdes tal com les emissions durant les fases d’abans i després de la producció de biogàs. Per exemple, els residus del procés se solen abocar en una bassa a l’aire lliure, i emeten una olor insuportable. Ens diuen de l’Associació de veïns de Santa Bàrbara, que tenen la planta de biogàs de la Galera, que a pressions baixes, no poden ni tenir les finestres obertes ni estendre la roba.  El vent ve majoritàriament del nord, cap al poble, que ja pateix les males olors per la planta de compostatge.

Quant a l’impacte que tindria en el medi ambient: la construcció suposaria pèrdua d’hàbitat per espècies, tenim la Zona protegida del Cardó-el Boix dins del terme i Camarles s’hi figura en moltes rutes de migració de diferents ocells. A més, la volen construir a la vora d’un barranc amb molta biodiversitat, i per on passa l’aigua. Aquestes instal·lacions sempre porten el risc de la contaminació del sòl i de l’aigua, tant superficial com de l’aqüífer.

També podem imaginar l’impacte en la qualitat de vida a la muntanya: les males olors, i el soroll dels camions que porten les tones diàries… Serien una molèstia per tots i podrien suposar un perill per persones que usin la via per activitats a la muntanya, com caçadors i ciclistes. De fet, els camins rurals no poden suportar trànsit de càrrega pesada, i hi ha trams en què entre pins i parets de pedra seca no podràs passar si hi ha camió en sentit contrari. Aquest impacte en l’ambient natural,  més les preocupacions per la salut  que generaria, comportarien estrès i èxode – la gent marxarà i ningú voldrà venir a viure aquí. Estem parlant d’una gran pèrdua de valor per a tots.

Vam recollir tots els estudis i les nostres preocupacions, i vam presentar un informe a l’ajuntament, durant una reunió amb suport del GEPEC. No ens van poder contestar moltes preguntes, però el sí que van dir era que: Seria molt més gran que la de la Galera, que tractaria la sansa exclusivament, només passen els camions durant 4-5 mesos, que s’assecaria i s’emmagatzemaria, que no contaminaria i no faria olor, però que sí, s’hauria de transportar d’altres llocs. De seguida, vam començar a buscar més info per poder confirmar aquestes afirmacions.

Primer de tot, no existeix cap planta de biogàs en tota Espanya que tracta només sansa. A més a més, si mirem quantes tones de bioresidus necessita una planta de la proposada extensió, veiem que superen les tones de sansa que produeix tota Catalunya anualment! Logísticament, no té sentit. No produïm prou sansa al territori i ja tenim una planta que l’accepta, a la Galera. Per aquesta raó, tenim temor que farien el típic de dir que només residus vegetals i ja anar modificant els permisos quan ja estigui construïda – Sobretot perquè el que vol l’estat espanyol, tal com diuen en la Hoja de Ruta del biogàs, és que les plantes utilitzin tots els residus orgànics de prop, perquè sigui economia circular.

Ho tenim clar: aquesta empresa de Madrid no la vol posar aquí per cap necessitat del territori de gestionar un excés de sansa. Cotitza a borsa, és a dir, ha d’extreure capital per fer feliços als accionistes, i la Generalitat destina 23 milions d’euros a impulsar el sector del biogàs, a Catalunya. Que, per cert, no estem en contra de les plantes de biogàs en si, poden ser molt beneficioses –  si es posen al lloc correcte. I Camarles, no ho és. Per molt que només acceptés sansa del territori (que sabem no en tenim prou), la seva ubicació en una zona rústica no té sentit. No tenim les carreteres condicionades per a ús industrial,  no monitorem freqüentment l’impacte ambiental i no tenim a prop grans molins d’oli, sinó residències i hàbitats per espècies protegides.

No té sentit que ho posin en una zona rural, tranquil·la, bella, amb molt de valor per a tots el que hi viuen, treballen, gaudeixen de la natura, o fan esport o altres activitats de lleure. Tenim una connexió emocional amb la nostra muntanya que no la volem perdre, no volem que s’infiltri una indústria que pot invitar-ne de més, hipotecant el municipi per interessos d’una empresa  que, en el 2002, la majoria de la seva junta directiva va ser condemnada per delictes ecològics.

Considerem que ara estem en un bon moment per parar aquest projecte abans que es comenci a tramitar: o fent-mos sentir a l’ajuntament i aconseguint que ells també s’hi oposin, o fent que l’empresa es retiri. Al pròxim ple municipal, el dijous 25, sabem que es parlarà del tema, que Junts ha presentat una moció. Si els fem sentir la força de la nostra oposició, els deixarem clar el que el poble està preparat a defensar-se.

Això és el nostre pla: Entrarem els que ens deixin al ple, i els que no, ens quedarem davant de l’ajuntament, on hem convocat una manifestació pacífica i silenciosa – que seria més una concentració, perquè ens quedarem allí per tota la durada del ple. El Gepec i nosaltres farem una nota de premsa, per avisar a les notícies. Anirem en pancartes, cartells, una lona de 4 m… Volem la màxima assistència! Ara és el moment!